Era conquèsta de Lhèida eth 1149 dauric era pòrta ara arribada deth romanic ena plana de Lhèida. Eth protagonisme l’exercie era naua catedrau projectada a compdar deth 1193, era Seu Vella, que venguec era colomna vertebrau d’aguest lenguatge artistic e agolinèc era arribada de nauetats e influéncies nòrd-italianes e deth sud de França.
Dempús dera eclosion des formes der estil 1200, se meteren es bases dera nomentada Escòla de Lhèida d’escultura deth sègle XIII. Aguesta escòla se caracterize per un repertòri ornamentau, brilhant e singular, eth maxim exemple dera quau ei era Porta dels Fillols (pòrta des hilhòus) dera Seu Vella. Aguesta forma de compréner era escultura e era concepcion arquitectonica des portaus s’estenec per airau lheidatan e per Aragon, enquia arribar en Valéncia. En Lhèida ciutat, ath delà dera catedrau, trobam es mèrques d’aguesta escòla ena escultura dera anciana glèisa de Sant Joan.
Laguens der encastre dera imatjaria, eth sègle XIII se caracterizèc per un renauiment des formes que auancèc çò que posteriorament vierà era plastica gotica. Un exemple d’aguesti apòrts lo trobam en Crist de Perves, que supause un pas tà deuant en çò que hè as creacions de talhèrs pirenencs coma eth d’Erill.