Eth jadiment de Genó (Aitona) ei un des mès emblematics dera edat deth bronze en plan de Lhèida (1250-1200 aC). D’aquiu procedís un important conjunt de recipients ceramics que balhen bèra suspresa interessanta, per çò qu’es analisis realizades an permetut identificar es productes que contengueren. Enes dornes de format gran e mejan s’i emmagazinaue aigua, mèu, haria, sau, cereaus, grèish d’origina animau —dilhèu ua sòrta de consèrva de carn (topina)— e bièrra.
Era vaishèra de taula mostraue rèstes de grèish animau, mèu, sang, cereaus trissadi e boridi, productes leitencs damb cereaus e purèa de haves. Per çò qu’ei d’urnes, tasses e recipients de codina, auien contengut mèu damb amores e mèu damb jardons, haria espessa d’aglans, cereaus boridi, sau e productes leitencs. Era bièrra de Genó ei, ena actualitat, ua des mès ancianes fabricades ena peninsula Iberica.