Cercaire de musèus e localitats

Musèu de Lhèida: diocesan e comarcau

Lleida

Interior deth Museu de Lleida. Vista d’un des encastres sus eth mon iberic e era cultura des ilergets.

Interior deth Museu de Lleida. Vista d’un des encastres sus eth mon iberic e era cultura des ilergets.

Eth musèu acuelh es dues granes colleccions centenàries dera vila de Lhèida: era arqueologica, procedenta der Institut d’Estudis Ilerdencs e ereua der antic Museu d’Antiguitats, creat en 1868; e era artistica, qu’auie conformat er antic Museu Diocesà de Lleida, fondat en 1893. Ath delà, aué eth musèu intègre eth hons aportat peth capítol dera catedrau de Lhèida, atau com quauque depòsit dera Generalitat de Catalunya, eth Museu Nacional d’Art de Catalunya, eth Museu d’Arqueologia de Catalunya e de quauqui particulars.

Era exposicion permanenta amasse lèu mil objèctes que permeten un recorrut pera istòria e eth patrimòni d’un ample territòri qu’a era vila de Lhèida coma capitala naturau. Er objectiu fondamentau deth musèu ei auferir servici ath territòri de procedéncia des colleccions, eth dera antica diocèsi lheidatana e eth dera region istorica deth pla de Lhèida, damb vocacion d’èster un centre de promocion e metuda en valor des fenomèns patrimoniaus d’aguest encastre territoriau d’actuacion.

ENCASTRE

<p>B&egrave;ri uns des recipients ceramics procedenti deth jadiment de Gen&oacute; (Aitona).</p>
Eth prumèr lampit de bièrra
Eth prumèr lampit de bièrra
<p>Frens de shivau procedenti dera necrop&ograve;li de La Pedrera, segurament restacadi damb er enterrament d&rsquo;un guerr&egrave;r.</p>
Era necropòli de La Pedrera
Era necropòli de La Pedrera
<p>Interior d&rsquo;un des encastres deth mus&egrave;u dedicat ara ep&ograve;ca romana.</p>
Era Lhèida des romans
Era Lhèida des romans
<p>Es materiaus recuperadi en jadiment d&rsquo;El Bovalar (Ser&ograve;s) manif&egrave;sten era import&agrave;ncia dera enclava.</p>
El Bovalar
El Bovalar
<p>Gent de front&egrave;ra, un des encastres dera exposicion permanenta deth Mus&egrave;u de Lh&egrave;ida.</p>
Gent de frontèra
Gent de frontèra
<p>Un des encastres dedicadi as colleccions d&rsquo;art romanic deth Mus&egrave;u de Lh&egrave;ida.</p>
Er art romanic
Er art romanic
<p>Era colleccion d&rsquo;art gotic deth mus&egrave;u ei ua des granes fortaleses dera institucion.</p>
Es sègles deth gotic
Es sègles deth gotic
<p>Era gl&egrave;isa deth monast&egrave;ri de Sant Jus&egrave;p acuelh es hons artistics d&rsquo;ep&ograve;ca mod&egrave;rna (s&egrave;gles&nbsp;XVI-XVIII).</p>
Era epòca modèrna: temps de cambiaments e de continuïtats
Era epòca modèrna: temps de cambiaments e de continuïtats

OBJÈCTES

<p>Dorna procedenta deth jadiment de Gen&oacute; (Aitona). Contiege r&egrave;stes de bi&egrave;rra</p>
Dorna deth jadiment de Genó
Dorna deth jadiment de Genó
<p>Fragment de dorna procedent de Gen&oacute; (Aitona) damb decoracion esquematica d&rsquo;un c&egrave;rvi.</p>
Fragment de dorna de Genó (Ait
Fragment de dorna de Genó (Aitona)
<p>Falcata procedent dera necrop&ograve;li de La Pedrera (Vallfogona de Balaguer - T&eacute;rmens).</p>
Falcata
Falcata
<p>Espasa de huelha dreta procedenta dera necrop&ograve;li de La Pedrera (Vallfogona de Balaguer - T&eacute;rmens).</p>
Espasa de huelha dreta
Espasa de huelha dreta
<p>Casco e cogot&egrave;ra procedenti dera necrop&ograve;li de La Pedrera (Vallfogona de Balaguer - T&eacute;rmens).</p>
Casco e cogotèra
Casco e cogotèra
<p>Morralet de shivau procedent dera necrop&ograve;li de La Pedrera (Vallfogona de Balaguer - T&eacute;rmens).</p>
Morralet de shivau
Morralet de shivau
<p>Capit&egrave;th corinti localizat eth 1880 ena pla&ccedil;a de Sant Joan de Lh&egrave;ida.</p>
Capitèth corinti
Capitèth corinti
<p>Cap de silen executat en marbre blanc, possiblaments de Luni-Carrara. Probablament proven de Tarragona.</p>
Cap de silen
Cap de silen
<p>Mosa&iuml;c que originaument emberie era villa romana d&rsquo;El Romeral (Albesa).</p>
Mosaïc dera villa d’El Romeral
Mosaïc dera villa d’El Romeral
<p>Baptist&egrave;ri que se pla&ccedil;aue as p&egrave;s dera basilica paleocristiana d&rsquo;El Bovalar (Ser&ograve;s).</p>
Baptistèri d’El Bovalar
Baptistèri d’El Bovalar
<p>Encens&egrave;r deth s&egrave;gle&nbsp;VI, de possibla fabricacion orientau, procedent deth jadiment d&rsquo;El Bovalar (Ser&ograve;s).</p>
Encensèr
Encensèr
<p>Detalh deth conjunt de 19&nbsp;p&egrave;ces d&rsquo;escacs de Sant Pere d&rsquo;&Agrave;ger, executades en Egipte en s&egrave;gle&nbsp;X o XI.</p>
Pèces d’escacs de Sant Pere d’
Pèces d’escacs de Sant Pere d’Àger
<p>Deuant d&rsquo;autar de Santa Mar&iacute;a la Blanca de Berbegal, representatiu der estil&nbsp;1200 en Aragon.</p>
Deuant d’autar de Berbegal
Deuant d’autar de Berbegal
<p>Cons&ograve;la origin&agrave;ria dera anciana gl&egrave;isa de Sant Joan de Lh&egrave;ida.</p>
Consòla romanica de Sant Joan
Consòla romanica de Sant Joan
<p>Crist romanic originari dera gl&egrave;isa de Perves, &ograve;bra emblematica dera imatjaria romanica lheidatana.</p>
Crist de Perves
Crist de Perves
<p>Es pintures muraus dera Pia Aum&ograve;ina, rebat dera caritat des lheidatans ena baisha edat mejana.</p>
Es pintures muraus dera Pia Au
Es pintures muraus dera Pia Aumòina
<p>Aguesta Epifania ei ua m&ograve;stra deth trabalh de Dami&agrave; Forment ena ciutat de Lh&egrave;ida de cap a 1530.</p>
Epifania
Epifania
<p>Era Oracion en uart ei &ograve;bra d&rsquo;un des principaus pintors europ&egrave;us deth moment, Anton Rapha&euml;l Mengs.</p>
Era Oracion en uart
Era Oracion en uart

EXTENSIONS

<p>Era gl&egrave;isa de Sant Lauren&ccedil;, ua des enclaves patrimoniaus emblematiques dera ciutat de Lh&egrave;ida.</p>
Glèisa de Sant Laurenç de Lhèi
Glèisa de Sant Laurenç de Lhèida

INFORMACION

ADREÇA
TARIFES
TELEFÒN
WEB
http://www.museudelleida.cat
ORARIS
COM ARRIBAR-I
ADREÇA ELECTRONICA
museu@museudelleida.cat

MAPA

scroll to top icon