Tossals fortificats

En el període de l’edat de ferro a Catalunya es diferencien dos moments. El primer correspon a la introducció de la metal·lúrgia del ferro i els primers contactes comercials internacionals estables amb el món dels fenicis, l’ocupació per part d’alguns d’estos grups humans de nous territoris i el desenvolupament de notables fenòmens de jerarquització social. A més, també és un període convuls que es tanca amb un gran nombre d’assentaments cremats.

El segon moment correspon a la cultura ibèrica. Els íbers de l’Ebre, que formen part de la tribu dels Ilercavons,  feien els seus assentaments en punts elevats sobre el terreny. En aquest període adopten la tècnica del torn per a elaborar la ceràmica i l’arquitectura, especialment de caràcter defensiu. També se caracteritzen pel desenvolupament d’una estructura social, política i econòmica complexa, establixen fermes relacions d’intercanvi comercial amb el món grec i púnic, primer, i amb els romans, després.  De fet, els enfrontaments entre romans i cartaginesos durant la segona guerra púnica (218 – 202 aC) comportarà l’inici de la davallada d’esta cultura.

Aquí podeu veure elements de treball dels metalls, eines per moldre el gra o atuells ceràmics per la cocció d’aliments, fets a mà i a torn. Les eines ja responen a una important especialització del treball.