En uart deth musèu cultivam tot sòrta de verdures e legums, e tanben arbes frutèrs e plantes aromatiques e medicinaus.
Eth uart der MVR ei pensat entà èster trabalhat damb eth metòde de “parades en crestall”. Ua parada en crestall ei un sistèma inventat entà arténher era maxima produccion en tot utilizar era minima superfícia de tèrra e eth minim consum d’aigua e de trabalh de semençalha, e sense emplegar productes quimics ne semes geneticament modificadi. Ei un metòde inventat peth malhorquin Gaspar Caballero de Segovia.
Poderíem definir eth crestall coma eth corbiment de compausat que se place sus era parada, sense mesclar damb era tèrra, coma se se tractèsse d’un mantèl organic. Aguesta benda de tèrra non s’a de remòir ne cauishigar. Era huelharaca que corbís era tèrra se descompause ena superfícia e, pòc a pòc, se desintegre. Atau distribuís es substàncies umiques enquia arribar enes arraïtzes des plantes tà neurir-les. Ath delà, aguest mantèl organic servís tà mantier era umiditat e promò era creacion d’ua rica vida edafica damb vèrmes e microorganismes. Aguesti son es encargadi de facilitar qu’era matèria organica se transforme en umus assimilable.