Es figures de Josep Traité i Compte son conjunts escultorics de tèrra cueta, ua forma d’art fòrça freqüenta en Catalonha, que constituïssen un resumit de tot çò que mòstre eth musèu: mestièrs, trabalhs domestics, trabalhs en camp, costums e hèstes tradicionaus, era vida ath larèr, etc. Un aumenatge ar esfòrç, eth testarditge, ara aunestetat e era saviesa dera gent deth camp.
Era sala dedicada ad aguest gran artista d’Olot mòstre e conten er esperit dera vida en miei naturau ath long d’un an, mès tanben ath long dera vida. Es petiti grops esculturaus de Traité son capables d’evocar moments qu’an demorat gravadi ena memòria deth país, mès tanben fòrça auti que s’a emportat eth vent dera istòria (eth vent, guarda-me tu, qu’er artista volec introdusir en aire des sues figures, soent despientades o decantades).
Era òbra de Traité partís non unicament dera sevèra espleitacion des possibilitats deth sòn art, mès tanben d’un talent enòrme tà focalizar eth guardar enes petiti plecs e replecs d’ua vida en campanha que, enes darrèri decènnis, a cambiat substanciaument. Per açò era Sala Traité constituís, ath madeish temps, un apòrt etnografic d’ua valor incalculabla.