Es rèstes arqueologiques de madina (ciutat) Balaguer son eth conjunt mès important dera epòca en Catalonha.
Es rèstes arqueologiques deth Pla d'Almatà son era basa tà explicar era madina (ciutat) Balaguer, qu’a era sua origina en un campament militar creat en sègle VIII tà controlar eth riu Segre. A compdar deth sègle X es hònts escrites parlen de madina Balaguer, ua ciutat damb cementèris, zònes residenciaus, mesquites, banhs, alfòndecs, zònes industriaus, soks, er alcàsar e suda —era residéncia deth governador— e un vast territòri agricòla e ramadèr ath torn. En aguesta epòca s’explòte intensament er òr deth riu Segre.
Madina Balaguer se convertic en una prospèra vila a on conviuren musulmans, cristians e judius. Es rèstes arqueologiques deth jadiment deth Pla d’Almatà e dera ciutat de Balaguer apòrten benben informacion sus era vida quotidiana e costums d’aguestes comunitats. Actuaument, eth jadiment arqueologic deth Pla d'Almatà ei eth jadiment d'epòca andalusina mès importants de Catalonha e un des referents dera peninsula. Es materiaus arqueologics exposadi son un des conjunts mès singulars dera cultura andalusina deth sègle VIII ath XII.
