Es naui mejans de difusion hèn mès permeables es frontères culturaus; era musica viatge mès. Fotografia de Rafael Vargas.
Ena Africa Equatoriau, s’an conservat estructures musicaus restacades damb tradicions ancianes enes quaus eth ritme ei er element basic. Un ventalh variadissim d’esturments membranofòns e idiofòns, mos aufrissen un païsatge musicau diuèrs e unic. En mon islamic, era tradicion musicau se formèc a partir d’estils e esturments qu’es diuèrses migracions difoneren cap ath Propdan Orient e eth Mediterranèu. Ena musica araba actuau, es critèris melodics e ritmics se basen en estructures fixes a compdar des quaus s’improvise. Era musica tradicionau en Índia e en Nepal procedís d’ua actitud creativa hèta en «present immediat». Es esturments an desvolopat era produccion des sòns ritmics (tabla), melodics (vina e sitar) e de supòrt acostic (tampura). En China, era interaccion entre es cultures de diferentes etnies ath long de 4000 ans mos aufrís un panorama en quau predomine era gamma pentatonica. Ena anciana China apareish eth prumèr classament des esturments a compdar des materiaus de construccion. En Japon, era musica a uns esturments caracteristics actius aué coma acompanhament en dances d’origina religiosa (shinto) e deth drama musicau (nō). Ena America latina, era arribada des guitarres propicièc era aparicion deth charango der Altiplan o eth cuatro de Puerto Rico.
