Sala dedicada ara musica en Catalonha en cambiament des sègles XIX a XX. Fotografia de Pep Herrero.
Dempús de gaudir deth conjunt des esturments dera orquèstra en encastre deth classicisme, hescam un parentèsi en recorrut istoric e entrem ena sala dedicada ara musica e era societat ena Catalonha de finaus deth sègle XIX e prumèra mitat deth XX. Eth periòde comprenut entre era Exposicion Universau de Barcelona e eth prumèr decènni dera postguèrra siguec decisiu ena nòsta istòria musicau. Catalonha venguec un territòri sensible as novetats que viegen de París, Bayreuth, Milan o Londres, e incrementèc era sua preséncia en exterior, ath delà de projectar-se enes païsi ispanoamericans. Es tendéncies creatives mès gausardes trobèren recès entre es compositors catalans abans que non arribèssen en auti endrets der Estat espanhòu. Era societat catalana evolucionèc en favor d’ua vida musicau basada enes grani repertòris sinfonics e lirics e era consolidacion dera pedagogia musicau. Siguec era edat d’aur dera musica catalana, ara quau non sigueren alienes construccions arquitectoniques coma eth Palai dera Musica Catalana o eth Licèu, institucions sociaus coma er Orfeon Catalan o era Orquèstra Pau Casals, e interprèts de relèu coma Enric Granados, Isaac Albéniz, Joaquim Malats, Joan Manén, Miquel Llobet e Pau Casals.
