Cercaire de musèus e localitats

Museu de la Música de Barcelona

La tradició i la música popular

Conjunt d’instruments de cobla. Les músiques populars i ètniques conviuen amb la música orquestral del segle XIX. Fotografia de Rafael Vargas.

Conjunt d’instruments de cobla. Les músiques populars i ètniques conviuen amb la música orquestral del segle XIX. Fotografia de Rafael Vargas.

Paral·lelament al desenvolupament de la música orquestral i dramàtica del segle XIX, la pervivència de les músiques populars —flamenc, boleros, sardana, fado, soul, tango, etc.— ens mostra dues línies d’evolució superposades que sovint interaccionen. Els canvis de la fi del segle XIX implicaren a tot Europa una retrospecció cap a la pròpia música popular, i a la d’altres cultures com a font d’inspiració i de renovació del llenguatge. Així, van aparèixer les obres qualificades de nacionalistes, impressionistes i folkloristes. Els conjunts de veus i d’instruments populars —com les cobles de sardanes, les cobles de xeremies, les rondalles, les gralles i altres formacions locals— van evolucionar i assimilar també els llenguatges i les tècniques procedents d’altres entorns musicals, fet que els ha permès subsistir fins a l’actualitat i aportar-nos tradicions orals sobre interpretació històrica que consideràvem irrecuperables.

OBJÈCTES

<p>El bandone&oacute; i la concertina s&oacute;n aer&ograve;fons de lleng&uuml;eta lliure amb teclat. CC-BY- SA-3.0 Fotografia d&#39;Enfo. Museu de la M&uacute;sica de Barcelona.</p>
Els instruments de llengüeta
Els instruments de llengüeta
<p>El museu recull una bona mostra d&rsquo;instruments populars, especialment catalans. Fotografia de Rafael Vargas. Museu de la M&uacute;sica de Barcelona.</p>
Flautes i tamborins
Flautes i tamborins
<p>Tenora Andreu Toron (Perpiny&agrave;), 1854-1900. CC-BY Fotografia de Sara Guastev&iacute;. Museu de la M&uacute;sica de Barcelona.</p>
Tenora Toron de Pep Ventura
Tenora Toron de Pep Ventura
scroll to top icon