Conjunt d’esturments de còbla. Es musiques populares e etniques conviuen damb era musica orquestrau deth sègle XIX. Fotografia de Rafael Vargas.
Parallèlament ath desvolopament dera musica orquestrau e dramatica deth sègle XIX, era perviuença des musiques populares —flamenc, boleros, sardana, fado, soul, tango, etc.— mos mòstre dues linhes d’evolucion superpausades que soent interaccionen. Es cambiaments dera fin deth sègle XIX impliquèren en tota Euròpa ua retrospeccion de cap ara pròpria musica populara, e ara d’autes cultures coma hònt d’inspiracion e de renauiment deth lenguatge. Atau, apareisheren es òbres qualificades de nacionalistes, impressionistes e folcloristes. Es conjunts de votzes e d’esturments populars —coma es còbles de sardanes, es còbles de xeremies, es rondalhes, es gralhes e d’autes formacions locaus— evolucionèren e assimilèren tanben es lenguatges e es tecniques procedentes d’auti entorns musicaus, hèt que les a permetut subsistir enquiara actualitat e aportar-mos tradicions oraus sus interpretacion istorica que consideràuem irrecuperables.
