A començament deth sègle XVII apareish un estil musicau basat en teishut de sonoritats simultanèes, que dèc lòc a un nau lenguatge nomentat barròc. Aguest estil se desvolopèc iniciaument en Itàlia e posteriorament en França e Alemanha. Fondamentat en ua naua estructura armonica, nomentada bassa contínua, aguest mecanisme utilizaue era sonoritat des acòrds coma acompanhament dera melodia principau. Es acòrds èren executadi per esturments polifonics (clavecin, arpa, òrgue, laüt, etc.), superpausadi ara melodia d’un esturment de registre grèu (vrioloncèl, basson, vriòla de gamba) que reforçaue era linha dera bassa. Es esturments polifonics gaudiren, a compdar deth barròc, d’un gran desvolopament constructiu. Podetz veir aguesta diuersitat ena vitrina. Entre toti aguesti esturments, es de còrda (clavecin e clavicòrdi) e es de vent (òrgue) vengueren un clar exponent dera polifonia occidentau. Enes agropacions d’esturments s’imposèc era sonoritat deth vriolin. En aguest moment nèish era orquèstra. Tanben es genres vocaus —era opèra, era sarsuela, era cantata e er oratori— preneren un gran protagonisme. En toti, eth «concèrt» des esturments damb es votzes siguec fondamentau en dialòg expressiu dera òbra musicau.