Pendent es dus decènnis anteriors ara Guèrra Civiu Espanhòla, era òbra des pintors Melcior Domenge, Enric Galwey e Iu Pascual s’imposèc en cercle olotin.
Aguesta realitat explique que, quan era Generalitat republicana reestructurèc es ensenhaments artistics, fondèsse en Olot era Escòla Superiora de Païsatge. Era Escòla auec, totun, ua vida cuerta: inaugurada er an 1934, se barrèc de manèra definitiva en hereuèr de 1939.
Era pòstguèrra siguec ua epòca de retorn as arraïtzes deth paisatgisme tipic olotin. Apareishen totun, ua seria d’artistes dauridi a naues influéncies que jòguen era carta d’enterpréner estetiques mès personaus.
Un des mès destacadi d’aguesti ei Leonci Quera, brilhant pintor e escultor mòrt prematurament as 37 ans. Quera a deishat ath Musèu ua òbra contondenta qu’evolucione a compdar deth figuratiu enquiara abstraccion mès austèra, mès impulsiva e vibranta, que li da eth hèr.