Hè ath torn de 70 milions d’ans, ena èra segondària, laguens deth Mesozoïc e concrètament en Cretaci superior, era tèrra ère plan diferenta dera actualitat e era Conca Dellà ère ua plana dubèrta ara mar damb un clima suau e vegetacion abondosa quan es Pirenèus tot just començauen a lheuar-se. Precisament ei pendent aguest periòde que se situen es rèstes de dinosaure que s’an trobat en aguesta zòna.
Es descorbiments de fossils de dinosaures en Catalonha son relativament recents; era prumèra trobalha d’un uas de dinosaure siguec ena restanca der embassament de Sant Antoni, en Tremp (Pallars Jussà), er an 1927. Enes ans 40 se heren quauques trobalhes isolades mès ei pendent era decada des 50 e 60 qu’investigadors allemands e francesi, en collaboracion damb er Institut Lucas Mallada de Madrid, heren es descubèrtes mès importantes.
A principis de 1980, dempús d'un temps sense excavacions, ua naua equipa, formada per investigadors der Institut de Paleontologia de Sabadell e dera Universidad Autónoma de Madrid, reprenec es estudis en aguesta zòna.
Des der an 2001 ua equipa de scientifics deth Museu de la Conca Dellà, er Institut Català de Paleontologia e era Universitat Autònoma de Barcelona a représ es excavacions e es estudis, autant en jadiments que ja se coneishien com en naui.
Es rèstes mès significatives se pòden veir en aguesta sala, atau com era reproduccion a mesura reau deth Pararhabdodon isonensis.