Amb la consolidació de la industrialització a l’Hospitalet (finals del segle XIX i principis del segle XX), s’inicià un procés de transformació sense precedents: el territori es comença a urbanitzar de manera lenta però constant, i es deixa pas a un model que aposta pel progrés, la mecanització i l’economia de mercat. El tèxtil esdevé el sector industrial més important, i la mà d’obra femenina és la protagonista indiscutible d’aquest desenvolupament, juntament amb els empresaris capitalistes, que aposten per nous espais de treball.
Els efectes de la industrialització es van fer palesos en la vida de les persones i el desenvolupament de la societat. Al mateix temps, l’agricultura va continuar exercint un paper clau en l’economia hospitalenca. La prosperitat econòmica de la vila fa que moltes persones hi arribin buscant nous horitzons, cosa que afavoreix el creixement de la població i, alhora, provoca les primeres saturacions urbanes.
Des del punt de vista econòmic i social, aquest període està marcat per les diferències de classe. El republicanisme i l’anarquisme són les ideologies més influents entre la classe treballadora, en la lluita per assolir els primers drets laborals. Malgrat la influència de l’Església, noves formes d’oci són possibles dins d’aquesta societat.