Vista de sala. Fotografia d’Algans / Musèu der Empordan
Era mòstra d’art catalan contenguda en aguest encastre —que tanben includís bères òbres d’autors d’origina espanhòla (Sorolla) e internacionau (Laurencin, Sacharoff o Foujita)— seguís en parallèl ara evolucion pictorica e esculturau der art europèu, dempús des inicis deth sègle XIX e enquia ben entrat eth sègle XX.
Çò que coneishem coma pintura de cavalet, respon ath gost d’ua borgesia que seguís ues tendéncies eclectiques damb era finalitat de decorar cases e palais ara recèrca d’ues vistes e retrats tostemp evocadors que, a uelhs d’aué, mos transpòrten as interèssi estetics e sociaus d’artistes e mecenes. Conformen era basa dera pintura de païsatge e deth retrat en çò nòste e hèn evident era modernitat des sòns postuladi.
Dempús deth romanticisme, un corrent que revolucionarà eth pensament en toti es camps e que daurís pòrtes a ua manèra de compréner er art mès estacat as impressions dera natura e ara experiéncia personau (J. Masriera o Serra), ara pintura mès realista que dirigís era atencion de cap ar entorn de vida quotidiana (Martí Alsina o F. Masriera) o de cap ara captacion dera lutz naturau (Roig Soler o Guillem Roca, des der Empordan), arribam ath modernisme e ath naucentisme damb Blay, Nonell, Canals, Casas, Casanovas o Gargallo e ath retorn ath paisatgisme de Gimeno, Mir o Amat.
Ess òbres d’aguestes sales provien des donacions des autors e de Concepció Santaló, Víctor Rahola, Alfons Moncanut, M. Mercè Viñas, Anna M. Dalí, Abelard Fàbrega e Eulàlia Mestres.
