Vista de sala. Fotografia d’Algans / Musèu der Empordan
Es artistes que trabalhen laguens der espaci geografic der Empordan, entre finaus deth sègle XIX e començaments deth XX, seguissen ues linhes estetiques que se dan en tota Catalonha. Josep Blanquet s’enquadre laguens d’un realisme fotografic, Guillem Comalat laguens d’un paisatgisme romantic, e Josep Bonaterra laguens d’ua pintura de factura impressionista. Eusebi de Puig a uns postulats pictorics modernistes, mès comence a captar era lutz dera plana empordanesa, atau coma Marià Llavanera, que s’aluenhe deth paisatgisme dera Escòla d’Olot entà dotar de personalitat es sues teles realizades en contèxte der Empordan.
Era activitat d’ensenhament de Juan Núñez cap as ans vint mèrca tota ua generacion d’artistes membres d’ua escòla empordanesa, etiquetada atau per Josep Pla, maugrat que mès tà deuant seguisque camins diferenti. Es tres quarts de cèu per un de tèrra, ara ora de representar eth païsatge, son d’ara tà deuant es pautes definidores dera pintura der Empordan, perfèctament identificades enes òbres de Salvador Dalí, Ramon Reig o Evarist Vallès.
Es escultors empordanesi Antoni Casamor, Llorenç Cairó e Artur Novoa seguissen ues formes classiques e mediterranèes ena linha mercada peth naucentisme.
Es òbres d’aguesta sala provien des depausi de Lluís Sans, donacions des madeishi autors e de Carme Bonaterra, Marià Baig i Aleu, Concepció Santaló, Doctor Estil·làs, Francesca Vidal i Comalat, e d’aqueriments der Ajuntament de Figueres e deth Consòrci deth Musèu der Empordan.
