Un cop arribat a la platja, el peix s’encantava. A la subhasta acudien els saladors i altres compradors. Amb una gradació decreixent començava la cantarella dels números del preu: 25, 24, 23... fins que al primer “Jo!”, s’interrompia, ja que significava que un comprador hi estava interessat. Un cop venut, el peix es portava als salins, per a ser conservat en sal, o sortia cap a altres mercats com el de Barcelona.
A l’època dels sardinals, el peix es comptava per qüerns, de cinc en cinc, i es posava en coves. Cada cove era un comptat. Les peixateres també omplien les gorbes i feien la venda a la placeta del Peix. A l’època de les teranyines es posaven a terra les caixes de peix i allà mateix s’encantava. Actualment es fa a la llotja del peix del port de la Clota, on ja s’ha informatitzat el procés de la subhasta.