Espaci centrau deth musèu a on descorbim com ère era ciutat romana de Iesso.
Espaci a on s’explique com era ciutat romana de Iesso e com viuien es sòns abitants.
Era ciutat de Iesso presente un urbanisme regular e ben planificat. Subergés un tram dera muralha nòrd dera ciutat a on se pòt observar ua tor de defensa e era pòrta dera vila. Er entramat urban ena zòna deth parc arqueologic ei definit per tres tipes de viaus: eth cardo maximus e cardo secondari (de nòrd a sud), un possible decumanus (d’èst a oèst), e per intervallum parallèl ara muralha. Aguesti viaus possibiliten hèr ua proposicion de modulacion entàs insulae d’aproximativament 1 actus (35,48 mètres) d’amplada per 1,3 actus (46,12 mètres) de longada. Laguens d’aguest urbanisme s’an excavat parciaument dues isles: en ua s’a localizat un conjunt de cases, a on subergés una gran domus, e ena auta s’an excavat ues tèrmes publiques. Ath delà, tanben s’a localizat un cerèr.
Per çò que hè ara vida domestica des abitats dera ciutat, en musèu se pòt observar ua bona colleccion d’objèctes qu’era arqueologia mos a proporcionat: vaishèra de ceramica e anfòres, tà preparar es minjars e transportar e sauvar es aliments; pesi de telèr e fusaiòles, entà fabricar teishits; objèctes de uas, de tipologia e foncionalitat ben diferenta; objèctes de metau com eth hèr, entà hèr airines adreçades a practiques productives; eh plomb, entà hèr canonades e conduccions; eth bronze, er òr e era plata, tà objèctes de mès valor, e objèctes de veire tà produsir vassi, plats e ampolhes.
