La figura de Lluís Trepat (Tàrrega, 1925) s’identifica essencialment amb la introducció de l’art abstracte en el món artístic lleidatà. Ell va ser el propulsor i qui va aplegar al seu voltant tot el debat sobre la modernitat a la Lleida de la postguerra. No obstant això, a partir de 1961 abandona definitivament l’abstracció per reprendre el camí cap a la figuració, que ja mai més deixarà.
Trepat arriba a la culminació de l’abstracció a partir de 1959, quan inicia un treball més lliure, la sèrie dels Ovals, que donarà com a resultat una obra molt personal i coherent. Aquesta peça suposa la recuperació del pinzell, dels espais oberts, ordenats i harmònics. Manté la importància del gest i amplia la gamma cromàtica amb una clara predilecció per superposar colors bruts, degut a la utilització de l’espàtula. Les formes representades són sempre ovals tancats dins els límits del quadre, una forma geomètrica de ritme constant i repetitiu, que Trepat delimita, com ja havia fet en els seus inicis abstractes, a través del color.