Cercaire de musèus e localitats

Museu d’arqueologia de Catalunya – Seu Barcelona

Visigòts

Eth cristianisme. Eth Baish Empèri. Es visigòts o gòts der oèst son era branca des pòbles germanics que crotzèren es Pirenèus a prinicipis deth sègle V dC.

Eth cristianisme. Eth Baish Empèri. Es visigòts o gòts der oèst son era branca des pòbles germanics que crotzèren es Pirenèus a prinicipis deth sègle V dC.

A principis deth sègle V crotzen es Pirenèus es prumèrs grops de pòbles germanics. Eth territòri de

Catalonha harà part des règnes visigòts de Tolosa, en sègle V, e de Toledo, enes sègles VI e VII.

Es visigòts –ua minoritat en relacion damb era poblacion ispanoromana– acaparen eth poder politic, economic e religiós. Era monarquia ère er element unificador, en tot produsir-se ua autentica comunion Glèisa-Estat. Enes granes necropòlis dera Meseta castelhana s'aprecie eth cambiament que representen es costums funeraris des nauvengudi: se generalize era "inumacion vestida" des cadavres damb tota sòrta d'ornaments. Ena sala destaque eth tresòr de Torredonjimeno (Jaén) format per diuèrses corones e crotzes votives aufrides pes reis visigòts a Justa e Rufina, santes martires de Sevilha.

Ar inici deth s.  VIII, damb era ocupacion musulmana e era casuda deth règne visigòt, comence un periòde de cambis politics, militars, sociaus e economics prigonds.

VIDEO

OBJÈCTES

<p>Capit&egrave;th bizantin dera gl&egrave;isa de Sant Polyeuktos (Constantin&ograve;ple) deth s&egrave;gle VI.</p>
Capitèth de Sant Polyeuktos.
Capitèth de Sant Polyeuktos.
<p>Mosa&iuml;c policromat damb simb&egrave;u cristian procedent dera villa romana deth Faro (Torrox) datat entre es s&egrave;gles IV e V.</p>
Mosaïc des Coloms.
Mosaïc des Coloms.
<p>P&egrave;&ccedil;a d&#39;ornament personau.(s&egrave;gles&nbsp; V-VIII dC).</p>
Pèça d'ornament personau.
Pèça d'ornament personau.
scroll to top icon