Es auanci tecnologics que se produsiren ena preistòria sigueren tan revolucionaris coma es actuaus, encara que molt mès separadi en temps. Era umanitat cambièc gràcies ath mestratge deth huèc, ara talha dera pèira e ara fabricacion des prumères airines. Aguesti melhoraments ajudèren a assolidar es comunitats e a estimular eth sòn progrès materiau.
Era agricultura, era ramaderia e era produccion de ceramica sigueren tanben autentics revulsius, qu'amièren ara sendentarizacion, ara acumulacion d'excendents e ar inici deth comèrç.
Enfin quauqui grops podien especializar-se en prètzhèts diferenti dera estricta recèrca d'aliments, coma era metallurgia o era produccion de jòies, autentics objèctes de luxe dera epòca. Naui besonhs generèren naui pensaments, formes artistiques e simboliques cada còp mès elaborades. Es madeishes societats evolucionèren entà modèls mès complèxes, damb era aparicion des prumères jerarquies e des prumèrs dessenhs urbans.
Pòc a pòc, es cultures preïstoriques aglutinèren era anma collectiva europèa d'un biais definitiu. Nosati èm eretèrs dirèctes d'aqueth mon.