Cercaire de musèus e localitats

Museu d’arqueologia de Catalunya – Seu Barcelona

Ibèrs

Es ibèrs. Es poblacions indigènes de Catalonha. Era civilizacion des ibèrs se desvolope en Catalonha entre es sègles VI e II aC.

Es ibèrs. Es poblacions indigènes de Catalonha. Era civilizacion des ibèrs se desvolope en Catalonha entre es sègles VI e II aC.

Es ibèrs non sorgiren deth nonarren, ne d'un dia tar aute. A compdar deth sègle VI aC, estimuladi e influïdi pes contactes damb fenicis e grècs, es pòbles indigènes dera vessant orientau dera peninsula Iberica e

de delà des Pirenèus evolucionèren entà naui modèls sociaus, economics e culturaus que les caracterizen coma ua civilizacion autoctòna: urbanisme complèxe, usatge generalizat dera metallurgia deth hèr, jerarquizacion sociau, sistèma d'escritura pròpri o hilat de contactes e intercambi damb es pòbles mediterranèus. Maugrat er aire de familha que semblen aufrir-mos es ibèrs a prumèra vista, era civilizacion iberica non siguec ni unifòrma ni omogenèa.

En aguest espaci s'expòsen materiaus d'aguesta civilizacion qu'existic hè mès de 2.500 ans (sègles VI-I aC), entre es quaus destaque eth "tresòr" de plata deth poblat de Castellet de Banyoles (Tivissa).

VIDEO

OBJÈCTES

<p>Cernos de t&egrave;rra coduda procedent deth Bordissal (Camarles). Datada entre es s&egrave;gles&nbsp; IV e&nbsp; II aC</p>
Cernos
Cernos
<p>Fiala o plat rituau procedent deth Castellet de Banyoles (Tivissa). Datada entre 250/225 aC e 195 aC.</p>
Fiala deth Carnissèr.
Fiala deth Carnissèr.
<p>Miniatura d&#39;anf&ograve;ra iberica procendenta deth Tur&oacute; de la Rovira (Barcelona). Datada entre es s&egrave;gles&nbsp; IV e&nbsp; II aC.</p>
Anfòra iberica.
Anfòra iberica.
<p>Calat de ceramica iberica datat en s&egrave;gle III aC e procedent deth sud-&egrave;st dera peninsula Iberica.</p>
Calat iberic.
Calat iberic.
<p>Dama iberica procedenta d&#39;un jaciment desconeishut de M&uacute;rcia. Datada entre es s&egrave;gles IV e II aC</p>
Dama iberica.
Dama iberica.
scroll to top icon