Nuclèu d’obsidiana deth quau se n’extrèn lames, que s’utilizauen coma airines de talh. Hège part der auviatge d’ua sepultura neolitica d’ara hè apruprètz 6.000 ans. Era obsidiana ei ua pèira pòc presenta ena Mediterranèa occidentau e inexistenta en tota era peninsula Iberica. Es comunitats neolitiques establides en Catalonha, totun, coneishien era obsidiana e aprecièren es sues extraordinàries proprietats entà obtier airines plan amolades, de sòrta que se’n provediren, maugrat era luenhença des hònts d’aprovediment. Aguesta obsidiana proven, concrètament, dera isla de Sardenha e se trobèc ena necropòli dera Bòbila Padró - Can Tiana (Ripollet).