Laguens der empèri europèu e mondiau des Àustries, Catalonha manten eth sòn estat pròpri e inície un creishement economic. Era luta dera monarquia ispanica damb França, damb qui se dispute era egemonia d’Euròpa, provòque conflictes fronterèrs contunhadi. Era mar deven tanben frontèra de un aute enemic poderós: eth còrs barbaresc e otoman. De un aute costat, era crisi sociau provòque er espandiment deth bandolerisme.
En temps dera construccion der estat modèrn, er autoritarisme creishent des monarques se contrapòse as doctrines constitucionalistes, elaborades des des institucions catalanes. En aguest contèxte se debanen era Guèrra des Segadors (1640-1659) e era Guèrra de Succession (1705-1715). Ena fin d'aguesta, en 1716, damb eth Decrèt de Naua Planta, Felip V, eth prumèr rei dera branca espanhòla des Borbons, abolís es constitucions e es institucions de Catalonha.
S’esten era estetica barròca, caracterizada per un lenguatge pessimista e exuberant ar encòp e per ua prigonda volontat de propagar es dògmes contrareformistes.