Era fabrica textila. Fotografia de Pep Parer (MHC).
Ath long deth sègle XVIII se meten es bases dera revolucion industriau e dera Catalonha contemporanèa. Era especializacion agrària, fondamentada en vin e en aiguardent enes comarques litoraus, era aparicion des manufactures de coton, o d'indianes, e era dubertura deth mercat american inícien ua naua etapa de creishement.
A compdar de 1830, eth país inície era industrializacion. Vapors e colònies configuren un nau modèl
economic basat en sector textil, e damb aguest, ua naua geografia e ua naua societat. Eth gran creishement des ciutats, que da lòc ath bastiment d’eishamples, cor parallèl ara aparicion de dues naues classes sociaus: era borgesia industriau e era classe obrèra. De un aute costat, er estat liberau espanhòu aprigondís era centralizacion politica.
Eth carlisme, eth republicanisme federau e es campanhes proteccionistes son responses, liderades des de grops sociaus contraris, ad aguest nau modèl politic. Era fin deth sègle ei era ora dera revitalizacion dera lengua e era cultura catalanes, damb era Reneishença e eth Modernisme.
