Cercaire de musèus e localitats

Museu d’Història de Catalunya

Es arraïtzes. Dera preïstòria ath sègle VIII.

Veirina damb objèctes d'usatge quotidian en neolitic antic, 5500-4000 aC. Fotografia de Pep Parer (MHC).

Veirina damb objèctes d'usatge quotidian en neolitic antic, 5500-4000 aC. Fotografia de Pep Parer (MHC).

Des deth paleolitic inferior, eth periòde mès aluenhat dera preïstòria, es tèrres catalanes an estat

testimònis d'activitats umanes. En Talteüll (Rosselhon) s'an localizat es rèstes mès antiques d'Homo erectus, d'uns 450.000 ans d'antiquitat.

Er espandiment dera agricultura e dera ramaderia a compdar deth neolitic, enes darrèrs millènnis abans de Crist, determinen ua naua configuracion deth territòri e era aparicion de naues cultures. Era influéncia des societats orientaus, grèga e fenícia, des deth sègle VII aC, cristallize damb era cultura ibèra, ua des civilizacions mès importantes dera Mediterranèa occidentau.

En 218 aC, damb era arribada dera armada romana en Empúries, s'inicie un long periòde de vinculacion ar

empèri de Roma. Ei alavetz quan se conformen bèri uns des nòsti trèts culturaus basics: era lengua, eth dret e tanben era religion. A finaus deth sègle V, era des·hèta der Empèri Roman d'Occident balhe pas ara creacion deth reiaume visigotic de Toledo.

OBJÈCTES

<p>Eth dep&ograve;sit de Llavors&iacute;. Fotografia de Pep Parer (MHC).</p>
Eth depòsit de Llavorsí
Eth depòsit de Llavorsí
<p>Gerleta liturgica, 713-717, bronze.</p>
Gerleta liturgica, 713-717, br
Gerleta liturgica, 713-717, bronze.
scroll to top icon