Istòria e legenda des quate barres. Fotografia de Pepo Segura (MHC).
Er an 711 era armada musulmana empren era conquista dera Ispània visigòda; neish ua naua entitat, un nau país, Al Andalós. Ath long de quate sègles, es tèrres de Balaguèr, Lhèida, Tarragona e Tortosa s'unissen ar islam e formen part d'ua comunitat economica e religiosa que s'esten enquia Índia.
Deuant d'Al Andalós se formen es comdats catalans, integradi ena Mèrca Ispanica, territòri dera termièra der Empèri Carolingian. A finaus deth sègle X, es comtats catalans devien independents, jos era egemonia dera casa de Barcelona. Era formacion deth feudalisme, pendent eth sègle XI, genère ues naues relacions sociaus basades en domèni sociau e politic dera noblesa e era Glèisa, e ena explotacion dera pagesia.
A recès d'aguest mon rurau e feudau, s'espandís er art romanic, damb era volontat d'explicar eth mon, era sua origina e eth sòn orde. En sègle XII, era conquista dera Catalonha Naua, eth ligam creishent damb Occitània e era union dinastica damb Aragon enfortissen eth nau estat. Era aparicion deth mot Catalonha (Catalonia) ei quasi simultanèu ar inici der usatge deth catalan coma lengua escrita.
