Er artista a isolat e suberdimensionat un objècte quotidian entà dar-li ua identitat pròpria. Era aigua ei er element protagonista e mos remet ar espaci mès intim deth nòste larèr: eth banh. Aqueth lòc de igièna personau a on mos despolham e mos relaxam, a on mos liberam des tensions, des males sensacions, un espaci pròpri e intransferible, en tot deishar qu’era aigua lise sus era pèth, en tot liberar-mos dera pesuga carga diària, a on soscam. Un espaci silenciós e intim.