Tapís de Tarragona (detalh).
Eth 27 de seteme de 1968 Joan Miró signe un diboish, un prumèr borrolhon en qué indicaue es diferentes parts que constituïen eth Tapís de Tarragona. Aguest diboish siguec un des gèsti qu’evidencien er arregraïment deth mèstre de cap a un joen mètge, eth Dr. Rafel Orozco, que atenguec Maria Dolors Miró, era unica hilha der artista, era net de cap d’an de 1966, quan siguec enventida per un tren en crotzar eth passatge a nivèu de Mont-roig del Camp.
Aguest fatidic eveniment e era generositat deth Dr. Orozco heren propici qu’eth pagament des onoraris medicaus professionaus non siguessen de caire monetari, mès qu’aguest demanèc un tablèu ath pintor entath nau centre assistenciau deth quau serie director, eth desapareishut espitau dera Crotz Ròia de Tarragona.
Era responsa, ath cap d’uns mesi, siguec ua pintura coma auançada d’un projècte mès ambiciós qu’entamenarie un nau aspècte ena trajectòria de Joan Miró: era realizacion d’un tapís de granes dimensions que bategèc coma Tapís de Tarragona e encarguèc ath joen artista Josep Royo, qu’auie contribuït ath renauiment dera Fabrica de Tapissi Aymat de Sant Cugat del Vallès, que mès tà deuant se coneisherie coma Escòla Catalana de Tapissaria.
Aqueth projècte siguec er inici d’un camin compartit entre Joan Miró e Josep Royo e les portèc ara recèrca d’un nau espaci entara realizacion des sues òbres conjuntes. Aguest espaci siguec era emblematica harièra de Tarragona, d’a on gesseren òbres de grana importància entà fòrça creadors.
