Er an 1991, er arquitècte Jaume Mutlló i Pàmies amièc a tèrme eth projècte de reforma deth Musèu d’Art Modèrn dera Deputacion de Tarragona. Eth bastiment ère format per un conjunt d’abitatges que dificultaue era uniformitat e er accès ath musèu. Eth projècte de reforma integrèc aguesti espacis e les hec mès diafans. D’ací sorgic era distribucion actuau des sales que acuelhen es colleccions deth musèu e es diferenti departaments e servicis. Un des espacis mès reüsidi ei eth deth pati deth musèu. Era solucion adoptada entà corbir-ne eth tet permetec obtier lutz naturau, qu’illumine es sales que se daurissen ath sòn environ.
Luenh d’èster un lòc de transit, er arquitècte concebec eth pati coma un espaci de reflexion e contemplacion. Era hònt, eth son dera aigua, era verticalitat des formes e es escultures qu’acuelh ―coma eth Mausolèu Lemonier, der escultor Julio Antonio, o er Aumenatge a Julio Antonio, de Francesc Anglès―, conviden eth visitaire a pujar ar estatge superior e descorbir ua petita mòstra des òbres que hèn part deth hons deth musèu.