Cercaire de musèus e localitats

Museu d'Arqueologia de Catalunya - Girona

Girona

Vista parciau deth monastèri de Sant Pere de Galligants.

Vista parciau deth monastèri de Sant Pere de Galligants.

Era sedença de Girona deth Museu d’Arqueologia de Catalunya consèrve es materiaus arqueologics trobats enes excavacions de diuèrsi jaciments des comarques de Girona, des dera preïstòria enquiara edat mieja.

A era sua origina en Museu Provincial d'Antiguitats i Belles Arts, fondat en 1846 pera Comissió Provincial de Monuments, e ei, donc, un des mès antics de Catalonha. Entre 1846 e 1857 eth musèu auec diuèrses ubicacions, enquia qu’en 1857 s’installèc en monastèri de Sant Pere de Galligants, lòc a on a estat enquiara actualitat e que li a dat eth nòm damb eth quau ei coneishut tradicionaument.

Er edifici a o se tròbe ei ua des mès notables mòstres deth romanic catalan deth sègle XII. Non se coneish era data de fondacion deth monastèri, mès ei documentat des de darrèrs deth sègle X. En 1836 l’aueren d’abandonar era comunitat de monges benedictins, en aplicacion des leis desamortizadores. Er actuau musèu ocupe eth claustre e era glèisa romanica, e un sobreclaustre construït ena segona mitat deth sègle xix. Des de 1992 forme part deth Museu d'Arqueologia de Catalunya, actuau ens dera Agéncia Catalana del Patrimoni Cultural.

ENCASTRE

<p>Vista parciau dera sala 1.</p>
Preïstòria
Preïstòria
<p>Vista parciau dera sala 2.</p>
Edat des metaus.
Edat des metaus.
<p>Vista parciau dera sala 3.</p>
Es colonizacions e era epòca iberica.
Es colonizacions e era epòca iberica.
<p>Vista parciau dera sala 4.</p>
Mon roman
Mon roman
<p>Vista parciau deth claustre deth monast&egrave;ri.</p>
Eth monastèri.
Eth monastèri.

OBJÈCTES

<p>Pica deth Montgr&iacute; sus calhau de porfir, Cau del Duc (Torroella de Montgr&iacute;, Baish Empordan), paleolitic inferior, 300000-120000 aC</p>
Pica deth Montgrí.
Pica deth Montgrí.
<p>Nucl&egrave;u levalloisian (Levallois), quars, Can Planiol (Santa Coloma de Farners, Selva), paleolitic mejan, 120000-40000 aC</p>
Nuclèu levalloisian.
Nuclèu levalloisian.
<p>Arpon, uas, La Bora Gran d&#39;en Carreras (Seriny&agrave;, Plan der Estanh), paleolitic superior, 13000-11000 aC</p>
Arpon.
Arpon.
<p>Colharet, cauquilhes e uas, 19000 - 16000 aC, Cau de les Goges (Sant Juli&agrave; de Ramis, Giron&eacute;s).</p>
Colharet
Colharet
<p>Nucl&egrave;u, selze de color de m&egrave;u, necrop&ograve;lis de Sant Juli&agrave; de Ramis (Giron&eacute;s), neolitic plen, 4200-3500 aC</p>
Nuclèu
Nuclèu
<p>Ca&ccedil;&ograve;la, ceramica h&egrave;ta a man, La Bassa, Fonteta (Forallac, Baish Empordan), neolitic plen, 4200-3500 aC</p>
Recipient ceramic hèt a man.
Recipient ceramic hèt a man.
<p>Sepulcre megalitic deth dolm&egrave;n deth Solar d&#39;en Gibert (Rab&oacute;s d&#39;Empord&agrave;, Naut Empordan), neolitic finau - calcolitic, 3500-2200 aC</p>
Grans.
Grans.
<p>Alabarda, coire, Girona (Giron&eacute;s), neolitic finau - calcolitic, 2200-2000 aC.</p>
Alabarda
Alabarda
<p>Esplinga de cap, bronze, necrop&ograve;lis Can Bec de Baix (Agullana, Naut Empordan), bronze finau, 900-800 aC</p>
Esplinga de cap enrotlat.
Esplinga de cap enrotlat.
<p>Pigassa, bronze, Ripoll (Ripolh&eacute;s), bronze finau, 900-800 aC.</p>
Pigassa
Pigassa
<p>Urna d&#39;incineracion, ceramica h&egrave;ta a man, necrop&ograve;lis deth Pi de la Lliura (Vidreres, Selva), bronze finau, 1100-850 aC</p>
Urna
Urna
<p>Pithos fenici, ceramica h&egrave;ta a torn, necrop&ograve;lis d&#39;Angl&egrave;s (Selva), prum&egrave;ra edat de h&egrave;r, 700-600 aC</p>
Pithos
Pithos
<p>Autar, marme, Mas Castellar de Pont&oacute;s (Naut Empordan) ep&ograve;ca iberica, s&egrave;gles III-II aC.</p>
Autar.
Autar.
<p>Lamina damb inscripcion iberica, plomb, Castell de la Fosca (Palam&oacute;s, Baish Empordan), ep&ograve;ca iberica, s. III aC.</p>
Plomb.
Plomb.
<p>Motle de cap femenin, t&egrave;rra coduda, Rodhe (Roses, Naut Empordan), ep&ograve;ca iberica, s&egrave;gle III aC</p>
Motle.
Motle.
<p>Calat, ceramica comuna iberica, Bosc del Congost (Sant Juli&agrave; de Ramis, Giron&eacute;s), ep&ograve;ca iberica, 225-175 aC</p>
Calat
Calat
<p>Calat, ceramica iberica pintada, Mas Castellar (Pont&oacute;s, Naut Empordan), ep&ograve;ca ib&egrave;ra, 200-175 aC</p>
Calat de Pontós.
Calat de Pontós.
<p>G&egrave;rla de ceramica iberica de pintura blanca, parc residenciau de Vilacolum (Torroella de Fluvi&agrave;, Naut Empordan), ep&ograve;ca iberica, s&egrave;gles V-IV aC</p>
Gèrla
Gèrla
<p>Si&egrave;ta de peish, ceramica atica de figures vermelhes, Mas Castellar (Pont&oacute;s, Naut Empordan), ep&ograve;ca iberica, finaus deth s&egrave;gle IV aC</p>
Sièta.
Sièta.
<p>Crat&egrave;r de campana, ceramica atica de figures r&ograve;ies, Sant Sebasti&agrave; de la Guarda (Palafrugell, Baish Empordan), ep&ograve;ca iberica, mitat deth s&egrave;gle IV aC</p>
Cratèr
Cratèr
<p>Askos, ceramica ioniana-milesiana, Emp&uacute;ries (l&#39;Escala, Naut Empordan), ep&ograve;ca iberica, s&egrave;gle VI-inicis deth s&egrave;gle V aC</p>
Askos.
Askos.
<p>Mosa&iuml;c, villa de Can Pau Birol (actuau Bell-lloc del Pla), Girona, ep&ograve;ca romana, s. III</p>
Mosaïc de Can Pau Birol.
Mosaïc de Can Pau Birol.
<p>Pipa, Emp&uacute;ries (l&rsquo;Escala, Naut Empordan), ep&ograve;ca romana, s&egrave;gles II-I aC</p>
Pipa.
Pipa.
<p>Placa d&#39;ua caisha de n&ograve;via, la Font del Vilar (Avinyonet de Puigvent&oacute;s, Naut Empordan), ep&ograve;ca romana, s&egrave;gle IV dC</p>
Placa.
Placa.
<p>Sarcofag des estacions, Emp&uacute;ries (Naut Empordan), ep&ograve;ca romana, s. IV dC.</p>
Sarcofag.
Sarcofag.
<p>Fiv&egrave;la de correja, necrop&ograve;lis romana e visigotica deth Pla de l&#39;Horta (Sarri&agrave; de Ter, Giron&eacute;s), ep&ograve;ca visigotica, s&egrave;gle VI dC</p>
Fivèla.
Fivèla.
<p>Ampulla de Sant Menna, ceramica, Emp&uacute;ries (l&rsquo;Escala, Naut Empordan), ep&ograve;ca romana, 350-450 dC</p>
Ampulla.
Ampulla.
<p>Ponderau, bronze, Puig Rom (Roses, Naut Empordan), ep&ograve;ca romana, s&egrave;gle VII dC</p>
Ponderau.
Ponderau.
<p>Si&egrave;ta damb p&egrave; horadat, Collet de Sant Antoni de Calonge (Calonge, Baish Empordan), ep&ograve;ca romana, s&egrave;gle VII dC</p>
Sièta damb pè.
Sièta damb pè.
<p>Batiadera, 1550.</p>
Batiadera.
Batiadera.
<p>Reproduccion dera rosassa, s. XII-XIII.</p>
Rosassa.
Rosassa.

INFORMACION

ADREÇA
TARIFES
TELEFÒN
WEB
http://www.macgirona.cat/
ORARIS
ADREÇA ELECTRONICA
macgirona.cultura@gencat.cat

MAPA

scroll to top icon