Cercador de musèus

Museu d’Arenys de Mar. Museu Mollfulleda de Mineralogia

Arenys de Mar

Imatge de les mines de Cercs. Foto: Mines de Cercs.

Imatge de les mines de Cercs. Foto: Mines de Cercs.

Joaquim Mollfulleda i Borrell

El Museu Mollfulleda de Mineralogia es va fundar l’any 1988 gràcies a la donació d’en Joaquim Mollfulleda i Borrell (Arenys de Munt 1915 – Arenys de Mar 2006).

En Joaquim, químic de formació, era gerent de l’empresa “Destilerías Mollfulleda”, coneguda internacionalment per l’elaboració del licor Calisay. Juntament amb d’altres aficionats a la mineralogia va fundar el Grup Mineralògic Català i va ser un dels impulsors de la fira de minerals de Barcelona, Expominer. Des de la fundació del Museu, en Joaquim Mollfulleda es va dedicar a engrandir la col·lecció a partir de diverses adquisicions i especialment gràcies a l’aportació de nombrosos aficionats. El 6 de maig del 2006, se’l va nomenar fill predilecte de la vila d’Arenys de Mar, al dia següent moria a l’edat de 91 anys.

Exemplar de bismut natiu procedent de Villanueva de Còrdova (Còrdova, Andalusia, Espanya). Aquesta mostra era un dels minerals favorits d’en Joaquim Mollfulleda no en va, les mides del seu cristall principal (més de 2 cm d’aresta), fan que sigui un exemplar veritablement excepcional. En Joaquim Mollfulleda va adquirir-lo als anys 80 com part d’una col·lecció de més de 900 exemplars que va comprar a un enginyer de mines de Badajoz per 1500 pessetes.

El col·leccionisme i l’afició de minerals a Catalunya

El Museu Mollfulleda de Mineralogia conserva una important col·lecció de minerals fruit de l’afició d’en Joaquim Mollfulleda i Borrell per la mineralogia, però també gràcies a l’aportació d’un gran nombre de col·leccionistes que han confiat en el Museu per fer donació d’excel·lents exemplars. Entre el gran nombre de col·leccionistes catalans cal destacar, Joaquim Folch i Girona, la col·lecció del qual està considerada una de les més importants del món.

El Grup Mineralògic Català que reuneix els principals aficionats i col·leccionistes de Catalunya treballa des de fa anys per la difusió de la mineralogia i l’augment dels afeccionats als minerals. Molts dels seus membres han donat exemplars al Museu i entre ells cal destacar en Jordi Pubill que durant anys va col·laborar desinteressadament amb el Museu d’Arenys de Mar.

Què és un mineral?

Un mineral és un component inorgànic d’origen natural amb una composició química i una estructura atòmica determinades. Dues espècies minerals poden arribar a tenir la mateixa composició però presentar una estructura diferent, aquests minerals s’anomenen polimorfs. També podem trobar el cas contrari, dos minerals amb la mateixa estructura però diferent composició química, en aquest cas parlarem de minerals isomorfs.

On trobem els minerals ?

Els minerals són els components que formen les roques. Aquestes, poden estar formades per un sol mineral o per l’associació de més d’un mineral. Les roques són els components que formen la Terra i també estan presents en molts altres cossos de l’Univers. Trobem roques i, per tant, minerals a d’altres planetes com Mart, a satèl·lits com la Lluna o a d’altres cossos celestes com els asteroides. De vegades, petits fragments de roca procedents de l’espai exterior cauen a la Terra, són els meteorits i, també, estan formats per minerals.

Sabies que... La Jarosita [KFe3(SO4)2(OH)6] és un mineral que fou descrit per primera vegada l’any 1852 al Barranco del Jaroso (Almeria), d’aquí el seu nom. L’any 2004, el vehicle robòtic Opportunity, el va detectar a la superfície deMart. Donat que la jarosita és un mineral que conté aigua (fixa’t bé en els grups OH de la seva fórmula química) va ser una de les primeres proves empíriques de l’existència d’aigua al planeta roig.

Per què fem servir els minerals ?

Els minerals tenen un gran ventall d’aplicacions que els humans hem utilitzat al llarg de la història. Durant la prehistòria, vam modelar minerals com el sílex per fabricar eines i estris de caça. Amb el temps, vam aprendre a utilitzar metalls com el coure que, posteriorment, vam barrejar amb estany per fabricar el bronze. El descobriment de les aplicacions del ferro que s’obtenia de minerals com l’hematites va suposar també un gran avenç tecnològic.

Actualment, els minerals estan molt presents en la nostra vida quotidiana. Objectes tan corrents com les mines dels llapis estan fabricades amb grafit i els cables de qualsevol aparell elèctric es fabriquen amb coure que també s’obté de minerals com la calcopirita.

Els minerals també són essencials per tal d’obtenir elements químics indispensables a l’hora de fabricar aparells electrònics més moderns com els telèfons mòbils o els ordinadors. Són els anomenats popularment com a elements del futur.

  • Liti: és un dels elements més lleugers de la natura. S’utilitza per fabricar bateries de telèfons mòbils i de cotxes elèctrics. S’extreu de minerals com l’espodumena, però també de l’halita (NaCl), que tot i que és un mineral que normalment no té liti, en alguns casos excepcionals en pot contenir.
  • Niobi i Tàntal (Coltan): s’extreuen dels minerals columbita i tantalita. Són elements essencials en la fabricació d’alguns components dels telèfons mòbils.
  • Platinoides: és un grup format per sis elements químics: platí, pal·ladi, osmi, iridi, rodi i ruteni, essencials en la fabricació de catalitzadors de cotxes. Es poden trobar en estat natiu o obtenir-se de minerals com la sperrylita (PtAs2) o la laurita (RuS2).
  • Terres rares: són un grup de 17 elements químics que s’utilitzen en multitud d’aplicacions: catalitzadors, energia eòlica, pantalles tàctils... Les terres rares s’extreuen de diversos minerals, entre ells la bastnäsita ([Ce,La,Nd,Y]CO3F) i són, actualment, un dels recursos minerals amb més demanda a nivell mundial.

Sabies que... L’aerinita, un bonic silicat de color blau, gairebé exclusiu del Pirineu va ser utilitzat durant l’edat mitjana com a pigment en les famoses pintures romàniques de la vall de Boí.

Sabies que... El preu dels metalls és molt variable i depèn de molts factors però, en general, alguns elements químics com les terres rares o els platinoides poden arribar a valer tant o més que l’or.

Com són els minerals ?

El Color

El color és una de les propietats que permeten identificar els minerals. El color d’un mineral pot estar generat per diversos factors relacionats amb la seva composició química i la seva estructura. Així doncs, tots els minerals tenen una coloració característica que anomenem color idiocromàtic. Però, a vegades, el mateix mineral pot tenir altres colors diferents. Per què es produeix això ? Hi ha processos químics i físics que poden alterar el color habitual dels minerals i generar altres coloracions que anomenem colors al·locromàtic. Hi ha diverses causes que el provoquen com, per exemple, defectes en l’estructura dels cristalls, anomenats “centres de color”.

Els colors al·locromàtics també poden generar-se per la presència, en petita quantitat, d’alguns elements químics com el Ti, V, Cr, Mn, Fe, Co, Ni o Cu. Així doncs, una mateixa espècie mineral pot arribar a presentar diferents colors segons si conté o no algun d’aquests elements. Una altra causa d’al·locromatisme són la presència d’inclusions microscòpiques d’altres minerals que poden arribar a generar colors molt intensos.

Sabies que... La calcopirita (CuFeS2) és un mineral metàl·lic que conté coure i ferro però el seu color groc-daurat ha fet que, en algunes ocasions, fos confós amb l’or. Per aquest motiu era anomenat vulgarment “l’or dels tontos”.

La forma

Els minerals tenen una estructura interna formada per àtoms. La organització interna d’aquests àtoms pot ser ordenada, presentar simetria i generar formes geomètriques externes, els cristalls. Els minerals poden cristal·litzar seguint la simetria que marquen 7 sistemes cristal·lins:

  • Cúbic
  • Tetragonal
  • Ròmbic
  • Hexagonal
  • Trigonal
  • Monoclínic
  • Triclínic

La morfologia externa d’un cristall pot ser molt variada i segons el tipus de forma que presentin els cristalls parlem de diferents hàbits cristal·lins.

  • Hàbit equidimensional, típic dels minerals del sistema cúbic
  • Hàbit prismàtic, formes allargades similars a una columna.
  • Hàbit acicular, cristalls molt allargats, fins com agulles
  • Hàbit tabular, cristalls en forma de paral·lepípede aplanat, similars a una taula o un llibre
  • Hàbit laminar, formes planes molt fines, com fulles de paper

La duresa

La duresa és la resistència que tenen els minerals a ser ratllats. Així doncs, quant més dur és un mineral més costa ratllar-lo. Una forma de mesurar la duresa és la coneguda escala de Mohs que és una relació de 10 minerals ordenats de més tou a més dur i que permet determinar la duresa dels minerals per comparació.

Sabies que... El diamant és el mineral més dur que existeix i només és pot ratllar amb un altre diamant. En canvi, és un mineral molt fràgil i si el piquéssim amb un martell el podríem trencar amb relativa facilitat.

El magnetisme

La manifestació més coneguda del magnetisme és la força d'atracció o repulsió que actua entre alguns materials. Alguns minerals de ferro com la magnetita (Fe2+Fe3+2O4) o la pirrotita (FeS) presenten diferents formes de magnetisme.

Descobreix què és el magnetisme! Mou aquest imant per sota dels fragments de magnetita i pirrotita... (Aquesta frase al costat de la caixa)

Fluorescència

Algunes espècies de minerals tenen la propietat d’emetre llum visible quan són exposades a radiacions de longitud d’ona ultraviolada. Els electrons que formen els àtoms dels minerals s’exciten a l’absorbir aquesta radiació i emeten llum visible per tal de contrarestar l’aportació d’energia i poder retornar al seu estat natural. Aquest fenomen es coneix amb el nom de fluorescència.

Sabies que... alguns minerals poden continuar emetent llum un temps després d’haver estat exposats a la llum ultraviolada. Aquest fenomen es coneix amb el nom de fosforescència.

ENCASTRE

<p>Sala de col&middot;lecci&oacute; sistem&agrave;tica. Foto: Museu d'Arenys de Mar.</p>
La col·lecció sistemàtica
La col·lecció sistemàtica
<p>Aerinita de Tartareu. Foto: Lisard Torr&oacute;.</p>
Els minerals de Catalunya
Els minerals de Catalunya

OBJÈCTES

<p>Foto Museu d&rsquo;Arenys de Mar</p>
Dolomita
Dolomita
<p><strong><span style="font-weight: 400;">Halita, sal flamejada de les mines de Cardona. Foto: Joaquim Callen</span></strong></p>
Halita
Halita

VIDEO

INFORMACION

ADREÇA
TARIFES
TELEFÒN
WEB
http://museu.arenysdemar.cat/
ORARIS
COM ARRIBAR-I
ADREÇA ELECTRONICA
museu@arenysdemar.cat

MAPA

CONTACTE

scroll to top icon