El Molí d’Espígol de Tornabous ère ua vertadèra ciutat, damb murralhes, tors e varats e un urbanisme intèrn ben estructurat damb bastides singulares e carrèrs ampli. Ua vila damb un papèr clau ena organizacion politica e economica deth territòri. Es materiaus des excavacions d’aguest jadiment e de poblats dera zòna an permetut interpretar molti aspèctes des formes de vida des ibèrs: utisi de hèr, mòles, cubetes de pèira, tortères, pesi de telèr, rèstes de fauna... mos parlen dera sua economia agricòla e ramadèra. Es vaishèths d’importacion e es anfòres mos parlen des sòns contactes comerciaus damb grècs e cartaginesi. Ena exposicion tanben i a elements referenti a practiques dera societat iberica, com eth jòc, eth vestiari e es credences.
Era integracion deth territòri laguens dera civilizacion romana comportèc era disparicion progressiva dera cultura iberica. Un des jadiments a on vedem eth pas dera epòca iberica ara romana ei eth camp de silos des Missatges de Claravalls.
Era exposicion explique des des antecedents dera cultura iberica enquiara romanizacion der Urgelh. Era epòca iberica ei er èish vertebrador deth discors a compdar des coneishements derivadi des excavacions amiades a tèrme en Molí d’Espígol de Tornabous, en Pla de les Tenalles de la Mora e en Tossal del Mor de Tàrrega. Per çò que hè as antecedents subergés era necropòlis d’Almenara, damb tumulus dera prumèra Edat de Hèr.