Un des espacis deth Museu del Blat i la Pagesia a on s’expausen diferentes airines de pagés. MCC.
Istoricament era comarca dera Segarra s’a coneishut com eth “graner de Catalunya” pera sua importanta produccion de gran. Atau donc, es camps de blat non sonque devien part essenciau deth paisatge, senon que tanben son er èish principau d’un musèu que preten explicar es trebalhs e airines dera pagesia abans dera industrializacion.
Eth trabalh en camp, eth calendari des trebalhs, eth nòm des airines e era sua utilizacion son bèth un des aspèctes que se desvolopen ath long deth recorrut peth musèu mès tanben, e sustot, era vida quotidiana des sòns protagonistes a darreries deth sègle XIX e enquiara mitat deth XX: era organizacion dera casa, es trabalhs domestics, es minjars ath torn deth huec, eth cerèr, eth temps de léser...
Era importància d’ua economia agrària ena configuracion deth caractèr dera ciutat e es sòns abitants ei ben evidenta. En aguest cas, era confrontacion d’ua manèra de víuer ena Casa Museu Duran i Sanpere dera man des sòns proprietaris, exemple dera borgesia terratinent dera Segarra, e ua auta realitat viscuda en mon pagés, exemplificada en Musèu deth Blat e era Pagesia, diboishen era fisonomia dera Segarra.
Era industrializacion deth camp catalan a compdar des ans seishanta transformèc radicaument es formes de trebalh e abandonèc tota ua seria d’objèctes qu’ara se recupèren dera memòria e s’expòsen coma testimòni d’un moment istoric.
