Es monastèris benedictins s’ordenen entorn d’un clastre qu’articule es dependéncies monastiques.
Er aspècte deth clastre actuau deth monastèri de Sant Estève ei resultat des reformes realizades pendent eth sègle XVIII, quan se rebastic totaument. Presente quate galaries porticades que abracen un pati en forma de carrat perfècte, de 26,5 m de costat. En pòdium deth clastre s’aucen 48 arquets de miei punt, suportadi per pilastres, e 32 columnetes damb es dus tèrci estriats. Es capitèths presenten decoracions que representen flors e cares umanes, e en un cas, era cara d’un monard.
Se consèrven escassi elements der ancian clastre romanic, bastit probablaments pendent eth sègle XII, un temps dempús dera consagracion dera glèisa, er an 1086. Cau destacar diuèrsi capitèths recuperadi en entorn deth monastèri que presenten motius zoomorfics, antropomòrfs e geometrics de gran interès istoric e artistic. Er estudi d’aguesti capitèths prepause ua cronologia entre eth sègle XI e eth XII.
Eth monastèri auie un dusau clastre que foncionèc dempús deth sègl XIV enquia finaus deth sègle XIX. Actuaument, solament ne rèsta visibla era portalada exteriora, damb decoracion tipica deth barròc der an 1756.