Monastèri de Sant Esteve de Banyoles

Era glèisa

Vista dera façada dera glèisa de Sant Esteve.

Vista dera façada dera glèisa de Sant Esteve.

Era glèisa ei er element principau entorn deth quau s’articule eth monastèri.

Er edifici a patit ua complèxa evolucion dempús des sòns inicis, e era sua origina se remonte a un temple tardoroman des sègles VI-VII, possiblament visigòt. Auem constància qu’er edifici se bastic e se modifiquèc ena epòca preromanica e romanica. Era darrèra glèisa romanica se consagrèc eth 1086, e ère de granes dimensions.

Era actuau glèisa manten era estructura e er alinhament deth temple deth sègle XI, mès practicament non presente elements medievaus. Mòstre un aspècte d’estil barròc, damb diuèrsi remodelaments realizadi dempús deth sègle XV.

Era ornamentacion barròca dera façada includís era rosassa e era portalada, bastida eth 1530. En timpan i auie un conjunt esculturau possiblament mès modèrn, constituït per sant Martirian, sant Estève e sant Beneset, desapareishut pendent era Guèrra Civiu Espanhòla.

Eth campanau ei er element mès destacable e visible deth monastèri barròc. Ei de planta ueitavada e presente dubertures acabades per arcs apuntadi e ua balustrada. Eth cupulin ei de construccion mès modèrna.

Era nau ei curbida per ua vòuta damb lunetes d’extraordinàries dimensions, deth temps qu’eth crotzant encara consèrve era vòuta de canon romanica deth sègle XI.

OBJÈCTES

<p>Detalh de dues sc&egrave;nes deth retaule, damb era m&ograve;rt e era Assompcion de Maria. Fotografia de Baldiri Barat. Monast&egrave;ri de Sant Esteve de Banyoles. Mus&egrave;u Arqueologic Comarcau de Banyoles.</p>
Retaule dera Mair de Diu dera
Retaule dera Mair de Diu dera Escala
scroll to top icon