Ena Val d’Aran, istoricament ua zòna d’extracció de mineraus, auec lòc a començament deth sègle XX era espleita deth zinc ena zòna d’Arres e Bossòst.
En 1912, era Mina Victòria foncionaue a plea espleita: s’extrègen ath torn de 80 tones diadères de minerau brut, e se metec en foncionament eth lauader de minerau de Bossòst. Trabalhauen ena espleita entre 100 e 150 persones, repartides en dus grani grops de trabalhadors. En interior des galaries, es minèrs perforauen e extrègen eth minerau, es hustèrs refortien parets e es tets damb husta, e es obrèrs transportauen eth materiau. Es dus prumèrs trabalhs requerien ua especializacion e èren realizadi per òmes arribadi d’autes zònes minères dera Peninsula. En exterior, trabalhauen es obrèrs consagradi ath transpòrt deth minerau, mecanicians, electricians, eca., mestièrs desvolopadi principauments per aranesi.
Es trabalhs ena mina non s’arturauen; se hègen torns rotatius, e es dimenges tanben se trabalhaue. Arturar es maquines supausaue granes pèrtes economiques.
A començament dera Guèrra Civiu, s’arturèren es trabalhs ena mina. En 1949 se recomencèc era espleita enquia 1953, quan era baishada deth prètz deth zinc e era manca de man d’òbra provoquèren eth barrament des mines.