Entre es ans 1925 e 1927, Joan Miró hè mès d’ua centea d’òbres en Mont-roig e en París. Son es nomentades “Pintures de sòni”, des quaus hè part aguesta òbra.
Ena Pintura (Eth guant blanc) es elements apareishen descontextualizadi. Eth lenguatge ei figuratiu, mès er scenari dera representacion non ei cap païsatge ne cap d’aute lòc, mès un hons nèutre e monocròm. Miró se desliure des detalhs descriptius e era sua creacion se torne silenciosa, damb pòqui elements, es quaus condensen tot eth significat, soent enigmatic, que tròbe un quadre de referéncia en lenguatge poetic, plen d’evocacions.