«Un veritable artista aconsegueix fer brotar la bellesa d’entre els mateixos rebutjos.»
(Referència a les xemeneies del Palau Güell, La Vanguardia, 1890)
La ceràmica fragmentada esdevé un element identificador de la producció en l’obra de Gaudí. El recorregut a través d’aquesta “pell” arquitectònica comença als Pavellons de la Torre Güell de Les Corts on, per primer cop,
fragmenta la ceràmica. Els precedents són la Casa Vicens de Barcelona (1883-1888) i el Capricho de Comillas (1883-1885), on hi preval una retícula ordenada de rajoles ceràmiques sobre el parament del mur de maó.
Des de les cobertes dels Pavellons Güell (1887) i fins a la Sagrada Família (1926) –el punt i final–, el trencadís es va transformant mentre incorpora materials diferents, insòlits o de rebuig, tot omplint de color l’arquitectura
ondulant de Gaudí.