Cercaire de musèus e localitats

Espaci d’Art Cinetic Jordi Pericot

El mòdul cinètic T. Tronc de con (1968-1972)

El mòdul cinètic T. Tronc de con (1968-1972).

El mòdul cinètic T. Tronc de con (1968-1972).

Treballant amb els miralls guerxos, Pericot s’adona que la curvatura ideal es donaria a l’interior d’una esfera que provoqués reflexos infinits. Aquest fou el punt de partida del mòdul T, en el qual va desenvolupar la definició de la Gestalt de l’espai com a projecció d’un punt a l’infinit. Per dur a terme aquests mòduls, fou essencial l’aparició del metacrilat metal·litzat (de l’empresa Rhône-Poulenc), una descoberta que li va permetre treballar a un altre nivell.

El repte és que, teòricament, la projecció d’un punt a l’infinit només es pot donar a l’interior d’una esfera reflectora. Això fa que per a l’espectador sigui impossible veure aquest punt interior. Per aquest motiu, adopta com a solució un tronc de con buit i metal·litzat, mitja esfera o un conus truncat, perquè es reflecteixi cap a l’espectador, i sorgeix així el mòdul T. Aquest mòdul consta d’una base pintada (i que fa un reflex que l’espectador observa mentre es va movent) a sobre de la qual es disposen una sèrie de cons truncats, tallats per baix, i fets amb el metacrilat metal·litzat.

 

OBJÈCTES

scroll to top icon