Casa Gassia ei un bon exemple dera arquitectura pirenenca anteriora ath sègle XX. Es materiaus son es que i a en país: pèira e husta. Cau imaginar-la perbocada e blanca, coma corresponie a ua casa rica.
Ua casa ei un edifici viu que constantament ei en evolucion e transformacion, intimament restacada ara vida des sòns abitants. Es cambis sociaus, economics e culturaus hèn qu’es cases siguen un bon testimòni culturau de com an cambiat istoricament es formes de vida d’un territòri o país. Observant es murs exteriors se ven pòrtes e hièstres que semblen correspóner a nivèus diferenti des actuaus. Es formes dera bastissa an anat variant ath long des ans, en foncion dera economia e des besonhs dera gent que i a viscut.
Casa Gassia ère foncionau: ací se dedicauen ara pagesia e ath bestiar e, per aquerò, auien bòrda, palhèr, batedor e abitatge. Tanben se procurèc que siguesse polida e comòda.
Era casa non ei sonque un edifici a on víuer, tanben ei un concèpte damb eth quau s’identifique ua família o grop domestic concrèt, un grop sociau e tanben un seguit de proprietats, tèrres e bestiar qu’acaben formant un tot qu’intègre un patrimòni materiau e immateriau.