Ena planta baisha se tròbe eth cerèr, un espaci hered, fòrça escur e ventilat. En non disposar de nevèra, aguest espaci ère ideau tà conservar es aliments. Ací se i sauvaue tot aquerò que se hège enes tèrres, com eth gran, es truhes o es cebes. Tanben es barriques de vin e tot aquerò que s'obtiege damb era matança deth pòrc. Ath delà, se i sauvauen arnesi tara pagesia e era cria de bestiar, recipients entà cuélher eth gran e utisi variadi.
Es “calassos” son recipients de husta que servien entà emmagazinar es diferenti tipes de grans que se hège ena zòna, basicament horment e segle. Gran qu’ena sua major part se convertien en haria enes mòles d’apròp, damb era quau se hègen es pans e es còques, basics ena dièta quotidiana.
Laguens d’ua des sales deth cerèr i a un telèr que date deth sègle XVII, damb eth quau se teishien pèces de ròba d’us diuèrs e domestic. Ua part d’aguesta produccion textila se venie en mercat locau e ua auta s’exportaue tà França.
Se pòden veir quauques pèces de mòstra, com es linçòs e es cobrelhets, qu’an estat hèti manuaument damb telèrs com aguest. A compdar des darreries deth sègle XIX e principis deth XX s’installen en quauqui pòbles dera comarca, coma Rialp, fabriques de lan damb telèrs industriaus que pòc a pòc haràn desaparéisher aguesti petits telèrs manuaus e de formats mès domestics.