Ena societat aranesa des sègles XVIII e XIX, eth vestit ère un besonh car. Per açò, eth robèr des abitants d’Aran ère fòrça redusit, quitament eth des mès rics e fortunats.
Era majoritat des pèces de vestir se portauen e conservauen longtemps, a viatges tota era vida, e s’arribauen a deishar en testament.
Es nòces èren un des pòqui moments priviliegiadi ena vida des persones entà formar eth trocèu e aquerir naues pèces de vestir. Per aquera arrason se consignaven detalhadament enes capítols matrimoniaus que signaue eth futur maridatge.