Eth nòm d’aguest espaci proven dera activitat principau que s’i desvolopaue, pastar eth pan, ei a díder, trabalhar era pasta entà hèr eth pan. Un còp per setmana, o segons es besonhs qu'auie era familha d’aquera neuritud, es hemnes dera casa s'amassauen entà premanir e còder eth pan. Era activitat començaue a prumèra ora deth maitin en tot alugar eth huec entà que se cauhèsse eth horn. Ara seguida, laguens era pastèra se preparaue era massa deth pan damb haria, aigua, sau e lheute. Qu'ère ua massa mair que s’auie sauvat dera darrèra hornada. Un còp pastada era massa, se deishaue fermentar un parelh d’ores. Entà hè'c, calie endrabar-la damb un liròt de lin e plaçar-la laguens uns recipients de palha denominadi cabassets o palhassons. Quan era massa auie fermentat, se metie en horn damb es pales e se deishaue còder.
En aguest espaci tanben s’elaborauen es còques, neuritud tradicionau que se preparaue entàs hèstes majors e d'autes hestivitats.
D'auti trabalhs que se hègen en aguest espaci son era bugada, era elaboracion des embotits pendent era matança deth pòrc e còder eth minjar des pòrcs.