Cercaire de musèus e localitats

Ecomusèu Cò de Joanchiquet (Vilamòs)

Vilamòs

Vista dera façada principau der Ecomusèu Çò de Joanchiquet de Vilamòs.

Vista dera façada principau der Ecomusèu Çò de Joanchiquet de Vilamòs.

Er Ecomusèu Çò de Joanchiquet de Vilamòs daurís es pòrtes en 1996. Se tracte d’ua casa tradicionau aranesa, coneishuda coma auviatge o còto, a on un pati barrat articule es diferenti espacis: casa familhau, estables, vergèr, uart, eca.

Eth prumèr proprietari coneishut siguec Joan Aunòs, que i demorèc ena dusau mitat deth sègle XVI. Es Aunòs demorèren era casa sense interrupcion pendent dètz generacions, enquias ans seishanta deth sègle XX. Èren ua familha de pagesi arrics que gaudiren d’ua posicion sociau e politica preeminenta ena comunitat aranesa. Quauqui uns des sòns membres arribèren a èster sindics e conselhèrs deth Conselh Generau d’Aran, enes sègles XVII e XVIII.

En sègle XVIII, era anciana residéncia familhau s’agranís damb ua naua bastissa de dus estatges e tet, e un sègle dempús, en XIX, s’i hèn reformes parciaus.

Entre es sègles XVIII e XIX se bastissen es estables.

ENCASTRE

<p>Era codina, un espaci de trabalh m&egrave;s tanben de relacion sociau.</p>
Era codina
Era codina
<p>Sedaci, pales de pan e past&egrave;res son quauqui utisi de besonh ent&agrave; h&egrave;r es trabalhs en aguest espaci.</p>
Eth pastador
Eth pastador
<p>Era qualitat e quantitat de mobiliari d&rsquo;aguesta cramba l'identifiquen coma era principau dera abitan&ccedil;a.</p>
Cramba der ereu
Cramba der ereu
<p>Abans que se bastissen es humen&egrave;ges, eth hum inondaue eth humarau des cases. Alavetz arreceberen eth n&ograve;m de <em>humarau</em>.</p>
Eth humarau
Eth humarau
<p>En palh&egrave;r, ues dubertures lateraus pla&ccedil;ades ena t&egrave;rra permetien lan&ccedil;ar era neuritud dir&egrave;ctament laguens es minjadores des animaus, ena establa.</p>
Es bòrdes
Es bòrdes

OBJÈCTES

<p>Sus eth polad&egrave;r se place eth&nbsp;<em>vaisher&egrave;r</em>, un petit armari ent&agrave; sauvar-i era vaish&egrave;ra</p>
Poladèr
Poladèr
<p>Maugrat era sua foncion principau, ath long deth temps aguest espaci a agut usatges diferenti, coma magas&egrave;m.</p>
Lhet
Lhet
<p>Eth mot&nbsp;<em>rusqu&egrave;r</em>&nbsp;proven deth latin trigu&egrave;c&nbsp;<em>rusca</em></p>
Rusquèr
Rusquèr
<p>Era maquina de talhucar siguec inventada en s&egrave;gle&nbsp;xix&nbsp;per inventor e recercaire alemand Karl Drais</p>
Maquina de talhucar carn.
Maquina de talhucar carn.
<p>Armari de r&ograve;ba deth s&egrave;gle XVIII h&egrave;t de husta de pin e de nogu&egrave;r. Aguesta&nbsp;<em>limanda</em>&nbsp;tanben h&egrave;ge foncions de bur&egrave;u.</p>
Limanda (armari)
Limanda (armari)
<p>Eth nombre e es caracteristiques des m&ograve;bles des crambes depenie dera persona que i dormie.</p>
Armari des medicaments
Armari des medicaments
<p><strong><span style="font-weight: 400;">Els cereals que es cultivaven a l&rsquo;Aran eren, entre altres, el blat, l&rsquo;ordi, la civada, el fajol i el s&egrave;gol</span></strong>.</p>
Hucha (caisha de nòvia)
Hucha (caisha de nòvia)
<p>Generauments, es b&ograve;us trabalhauen per parelhes e subj&egrave;ctes a ua joata</p>
Patins
Patins
<p>Es l&uacute;bies &egrave;ren utilizades dera primauera ara tardor. En iu&egrave;rn, es sues caracteristiques non permetien emplegar-les.</p>
Lúbia de caisha
Lúbia de caisha
<p>Eth cerneder &egrave;re connectat unicaments a ua des tres m&ograve;les que disposaue era m&ograve;la.</p>
Cerneder
Cerneder

INFORMACION

ADREÇA
TARIFES
TELEFÒN
WEB
http://www.cultura.conselharan.org/content/category/15/51/139/lang,catalan/
ORARIS
ADREÇA ELECTRONICA
info.museu@aran.org

MAPA

scroll to top icon