Centre d’Interpretacion der Art Rupèstre Montanhes de Prades

Er art e es umans

Es còves e es abrics serien es prumèrs refugis que utilizèren es umans.

Es còves e es abrics serien es prumèrs refugis que utilizèren es umans.

Er art preïstoric se dividís en dues granes modalitats: er art rupèstre e er art mòble. Er art rupèstre, coneishut tanben coma parietau, se represente ar aire liure mès que mès sus parets e tets de còves. Er art mòble apareish en depausi arqueologics e se manifèste sus petites pèces incises o pintades.

Es prumères descubèrtes der art preïstoric, a finaus deth sègle XIX, patiren er arrefús dera sciéncia oficiau. Per sòrt, Henri Breuil, un curat francés (especialista en paleolitic e en art rupèstre), demostrèc era autenticitat der art preïstoric.

Er art rupèstre se represente ar aire liure sus parets, còves, etc. mejançant eth modelat damb hanga, era pintura damb pluma, damb es dits, en tot bohar, damb gravatges e baishrelèus trabalhadi damb pèira e eth percutor.

Er art rupèstre de Lhevant e Andalosia destaque er nomentat art levantin (damb pintures ar aire liure que an estat declarades patrimòni dera umanitat), considerat eth mès dinamic e vitau dera preistòria europèa.

Er art mòble, que se manifèste damb petites pèces incises o pintades, airines, figures damb simbolisme magic o sacrat, realizades per grops culturaus presenti ena Peninsula, a contribuït a ua milhora definicion sociau e cronologica de cada etapa dera nòsta istòria.

 

scroll to top icon