El medi físic de les Muntanyes de Prades (la Conca de Barberà).
Aquí s’expliquen les característiques del relleu, el clima i l’aigua, així com els diferents ambients que predominen a la Conca. La comarca té una superfície de 648,9 km2 i està dividida en tres grans unitats geogràfiques: els altiplans de la Baixa Segarra, la Conca estricta i les muntanyes de Prades.
El relleu està marcat per les elevacions de les serres de Prades i de Miramar, que tanquen la comarca pel sud i el sud-est.
El clima està influït pel mar Mediterrani. És de tipus sec subhumit, amb petites variacions a les muntanyes de Prades i l’altiplà de la Baixa Segarra.
La xarxa hidrogràfica de la Conca de Barberà està formada principalment per dos rius, el Francolí i el Gaià. El Francolí neix a les muntanyes de Prades. Els seus afluents principals són l’Anguera, el riu de la Vall i el Brugent.
Els ambients de la Conca són forestals, arbustius i de ribera, amb predomini dels boscos de pi blanc, alzinars i rouredes; rupícoles i cavernícoles, formats per cingleres, tarteres i coves, refugi de llangardaixos, sargantanes, ocells i ratpenats; rurals i agrícoles, i antròpics, un dels ambients més característics de la comarca, generalment rodejats de boscos i petits nuclis habitats.
