El discurs s’inicia amb el medi natural i l’home a Terrassa. L’espai mostra part dels materials arqueològics de la prehistòria i del món antic.
De la prehistòria, se’n descriu la base econòmica (agricultura i ramaderia) i els ritus funeraris, i s’hi exposen eines, destrals, bols, ossos, joies… de diversos jaciments de Terrassa i la comarca.
Continua amb els ibers i romans (segles IV aC fins a IV dC), i amb les reformes de l’emperador Vespasià a Hispània, quan aquest territori esdevé Municipi Flavi d’Ègara. Se sap de l’existència del municipi romà gràcies a unes inscripcions epigràfiques i a dos pedestals reaprofitats en la construcció romànica de l’església de Santa Maria. Probablement Ègara funcionava com a centre polític i econòmic, on predominaven les explotacions agrícoles (vil·les).
Es mostra un sarcòfag de plom de Ca n’Anglada, un signaculum de Can Colomer, àmfores, una reconstrucció d’un enterrament en tegulae... En un plànol se situen les vil·les, les restes aïllades i les necròpolis del terme municipal.
Tanca el recorregut el període que abraça del segle IV al X. Hi destaca el conjunt de les esglésies de Sant Pere i l’època del bisbat d’Ègara.
Un objecte singular és la sivella del coll d’Eres, de la necròpolis altmedieval del mateix nom.