Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 1824 - Madrid, 1901) ei considerat un des politics e escrivans catalans mès importants deth sègle XIX. Es sues idèes, que ajudèren a crear ua consciéncia collectiva catalana e a revalorar simbòls catalans tradicionaus, son recuelhudes en òbres de poesia, teatre, pròsa, premsa e, ben segur, enes discorsi e auti tèxtes politics. En aspècte literari cau destacar, amassa damb es sues poesies e legendes, er apòrt que hec ath renauiment teatrau damb es Tragèdies (1876) e era trilogia Los Pirineus (1892).
Considerat un des impulsors principaus dera Reneishença, siguec nomentat “Cronicaire dera Ciutat” de Barcelona. En aguesta ciutat, metec nòm as carrèrs der Aishamplatge corresponentes a territòris, institucions e personalitats dera corona d’Aragon, que tostemp revindiquèc coma paradigma d’organizacion politica liberau e democratica.
De cap a mejan sègle XIX s’incorporèc ara politica deth país. I destaquèc coma dirigent deth Partit Progressista, en tot hèr part en quate escadences (1871, 1872, 1874 e 1886-1888) des govèrns de Madrid, a on aucupèc es ministèris de Foment e d’Otramar. Siguec tanben un membre fòrça influent dera maçoneria catalana e espanhòla.