El gener de 1939 es va acabar la Guerra Civil s’imposava a tot l’Estat espanyol la dictadura del general Franco. Sota aquesta situació, Pau Casals va decidir marxari va fer la promesa de no tornar a Catalunya fins que no s’hi restablís la llibertat i la democràcia.
La primera casa de Pau Casals a l’exili va ser “Vil·la Colette”, situada a Prada de Conflent, una petita localitat de la Catalunya Nord, on va viure fins el 1956. Malgrat la duresa de les circumstàncies, aquí Pau Casals va trobar la calidesa d’una llar familiar, gràcies a la companyia de Francesca Capdevila, la família Alavedra i altres amics i exiliats catalans.
Durant aquests anys Pau Casals va centrar la seva activitat en l’organització d’ajuda als refugiats que es trobaven als camps de concentració del sud de França. Va realitzar diversos concerts benèfics i va escriure milers de cartes a persones i organitzacions per recaptar menjar, roba i medicaments.